 Tota l'obra de l'Armand Lluent gira al voltant de la representació de la figura humana, però és a partir de 1990 quan la representa en la seva forma més explícita, amb un traç ràpid i segur, remarcant la seva anatomia.
Al principi, en l'etapa que ell mateix anomena "Cel", els cossos son llençats a l'espai, envoltats i conduïts per energies i forces diverses. Poques vegades representa les mans, i encara menys els peus, perquè son éssers incapaços de manipular el seu entorn i d'assentar-se enlloc. Són cossos esvelts, forts (les models són ballarines i ballarins) que, malgrat l'esquerp entorn, es mouen amb força i seguretat, sense amagar la seva sensualitat. Un dia, de sobte, hi ha un canvi. El pintor representa una figura masculina amb peus, saltant tot estirat, com intentant obrir un cel del qual acaba de caure. A partir d'ara, els seus personatges es mouen per la terra, àrida, sense detalls. Semblen figures conscients de la seva limitació humana, es relacionen entre ells, pateixen, cauen, s'aixequen i segueixen caminant. El suport de la seva pintura també canvia: de les teles convencionals passa a fustes velles, a vegades trencades, que prepara amb una mena d'estuc que dona un relleu matèric. L'any 2004, l'Armand mor de l'hepatitis cronificada que l'havia amenaçant sempre.
|
