Història del molí

El 19 de juliol de 1825 es va concedir a en Bartomeu Clos i Braut, permís per construir un molí fariner en terres de la seva propietat. Però per fer-lo funcionar calia aigua de la sèquia Monnar.

Els propietaris de la sèquia s'hi van negar, ja que Clos no havia contribuït a les despeses ocasionades per la construcció d'una mina per a buscar aigua i augmentar el cabal de la sèquia.

Després d'anys de litigis, l'any 1859 es va acceptar que el fill d'en Bartomeu, Josep Clos, pogués incorporar-se a aquella societat i posar en marxa el molí.

El següent propietari va ser el seu fill, Ezequiel Clos, que va morir el 1945 i era conegut com "El boig de la plaça Clos".

Coneixem també el nom de qui van ser els seus arrendataris els anys 1880 (Joaquim Pujol), 1890 (Josep Bodaló) i, amb posterioritat, Martí Gasol i després el seu fill, Jaume Gasol.

El nom de Molí d'en Rata ve del fet que un dels moliners tenia molts fills i els anomenava "les ratetes" i al pare li va quedar el sobrenom de "Rata".

La història del molí té el seu punt i final poc després de la mort de l'Ezequiel Clos, quan les rodes van deixar de moldre definitivament cap a principis dels anys 50 i el molí va tancar.

Com funciona el Molí?

Els molins fariners servien per moldre cereals mitjançant l'aplicació d'una energia. Aquesta podia ser de sang (força humana o animal), eòlica (molí de vent) o hidràulica (molí d'aigua).

A Catalunya hi ha hagut molts molins hidràulics que aprofitaven els variats cursos d'aigua que discorren per la seva geografia. En el cas de Ripollet, el riu Ripoll ha estat la gran font d'energia.

El Molí d'en Rata pertany a aquest darrer tipus de molins, els hidràulics. Gràcies a la resclosa que permetia desviar l'aigua, aquesta era conduïda per un canal fins arribar a la bassa, que es trobava a tocar del Molí d'en Rata.

Aquest gran dipòsit aconseguia regularitat en la pressió de l'aigua que queia sobre el rodet i també podia assegurar abastiment en períodes de sequera.

La pressió de l'aigua feia que el rodet o turbina girés i l'energia del moviment incidia directament a l'arbre o eix, que es comunicava amb la mola que també començava a girar. L'aigua, una vegada utilitzada, tornava al seu curs natural pel carcabà, que avui ja no és visible.

El procediment per moldre era el següent: el gra es posava a la tremuja i, des d'allà, l'embut el portava a l'ull de la mola, per on queia, entremig de les moles. Un cop el gra era mòlt, sortia pel farinal i queia a la farinera, on es recollia la farina.

Si voleu visitar el molí, saber més coses sobre la seva història i funcionament i fins i tot fer pa, podeu fer-ho en jornades de portes ofertes i en visites concertes prèviament.