Ombra esquerra
Escut de Ripollet
[r]
ipollet
a | a | a
Imatge de Ripollet
  Inici |
| | Plànol
[Ocupació]
   Departaments
      Administració
      Regidoria de Treball
   Edicions
   Fitxa
   Equipaments Ocupació
      Aules
      Servei d'Ocupació Local
      Tallers
   Ocupació virtual
      Correu a Ocupació
      Impresos
      eFactura
      Contractació Pública
      Licitació Electrònica
   Publicacions oficials
      Acords
      Bans, ordenances i reg.
      Edictes i anuncis
   Serveis
      Activitats ocupacionals
      Noves cases oficis
   Memòria d'actuacions
      Presentació
      Escoles taller
      Obres i serv. int. social
      Tallers d'ocupació
   Projectes en curs
Entrevista a Aina Muñoz, ponent de la xerrada "Qui controla els aliments, controla la població"

Imatge
Aina Muñoz, arqueòloga i historiadora, ha realitzat un estudi sobre el proveïment d'aliments a la Guerra Civil i la postguerra a Cerdanyola i Ripollet, que presentarà aquest mes a la xerrada "Qui controla els aliments, controla la població. Els proveïments d'aliments a Ripollet i Cerdanyola entre 1936 i 1950", dins de les II Jornades de Memòria Històrica de Ripollet. Amb uns 3.700 habitants, el 1943 a Ripollet hi havia més de 3.000 cartilles de racionament, el que suposava que la majoria de la població estava sota el control absolut del subministrament d'aliments i productes bàsics per a la seva supervivència.

El 20 novembre fas la conferència "Qui controla els aliments, controla la població" dins les Jornades de Memòria Històrica.
Parlaré de com en èpoques d'excepció, la manera de garantir la supervivència és el racionament. Però organitzar, repartir i decidir qui menja et dona un poder absolut. El racionament també és una eina de control.

En què bases el teu estudi?
En documentació dels arxius de Ripollet i Cerdanyola. Correspondència, registres de les cartilles de racionament, informes sobre terres de cultiu, colli- tes, caps de bestiar, molins de farina, requisaments, provisions, llocs i taules de distribució del racionament. Era un assumpte tan important que fins i tot es recollia a les actes de l'Ajuntament.

Era diferent la gestió de les provisions a la Guerra Civil i a la postguerra?
Durant la Guerra Civil aquí la portava el bàndol republicà. El context de guerra feia que fos caòtic. Els recursos s'aconseguien gestionant la producció del camp i la ramaderia. Però estava mal calculat perquè ho portava gent que no coneixia el camp. A més, intervenien molts agents: les milícies antifeixistes, els sindicats, amb la CNT que anava a la seva bola; després la Generalitat i al final directament el govern republicà amb Negrín al capdavant. La guerra no es va perdre per les armes, sinó per la gana.
En canvi, al bàndol colpista hi havia major abundància i estava superjerarquitzat. Quan ja va fer seu el govern, van utilitzar el racionament per premiar els seus afins i marginar els seus enemics. Els "cupos forzosos" no eren iguals a tots els indrets d'Espanya. Hi havia molta desigualtat en les aportacions per ràtio de producció i demanda.

Com s'organitzava el racionament a Ripollet i Cerdanyola?
Quasi no hi ha informació de l'etapa republicana, perquè la documentació es va destruir en perdre la guerra. La que tenim és majoritàriament de l'etapa franquista. L'aprovisionament i distribució es feia des de l'Ajuntament, sota directrius d'un organisme similar a l'actual Diputació. El magatzem de blat estava a Cerdanyola i el repartiment dels aliments i productes de primera necessitat es feia a 25 botigues, entre els forns i botigues de queviures de Ripollet. Cadascun tenia un nombre de cartilles/caps de família assignades.
Els ajuntaments estaven obligats a informar contínuament de la producció i cobrir unes quotes de requisaments per subministrar al racionament.
També nodrien els menjadors socials, anomenats Auxilio Social, que eren portats per la Secció Femenina de la Falange.

I funcionava bé?
Ho controlaven tot amb mà fèrria. La propaganda venia que gràcies a Franco a ningú li faltaria un tros de pa, però no va ser així. La veritat és que es va passar molta gana i això va abonar la corrupció. No disposo de moltes dades, però hi havia requisaments discrecionals, coses que apareixien i desapareixien, abusos i per descomptat molt estraperlo.

I les cartilles de racionament?
N'hi havia de tres categories, en funció de les necessitats. Amb dotacions i preus controlats. Estava racionat el pa, la farina, la pasta (la fàbrica estava a Sabadell), els llegums, la llet, patates, cafè, sucre, ous, oli, ous i el bacallà. Tinc un registre de 1946, on diu que es van subministrar 326 kg de bacallà, 623 de pasta de sopa, 627 kg de sabó i 627 kg de llegums. Estem parlant d'unes racions molt pobres.
Durant la postguerra es va passar moltíssima gana i va haver-hi molts morts per desnutrició. Fins a la meitat dels 40 només hi havia pa dos cops per setmana.

Què diries als joves com tu sobre el que van passar els vostres avis i besavis?
Que cal prendre consciència sobre que es pot arribar a perdre la llibertat fins i tot de menjar. La Guerra Civil no va acabar el 1939 sinó que va durar 10 anys més en forma de guerra silenciosa. La restricció del menjar va ser també una manera de violència.

La xerrada tindrà lloc el dimecres, 20 de novembre, a les 19 hores, al CIP Molí d'en Rata, c/ Molí d'en Rata, 1.


Més imatges:
ImgBox1

20/11/2019


Ombra inferior

[Icona impressora] Consultar la versió per imprimir.
[Icona email] Envia aquesta informació per email






ripollet.cat

SEU-e Ripollet
PAME
Ombra inferior
Ombra dreta

Desenvolupa i redacta: Serveis informàtics & Regidoria de Comunicació  |  2008 © Ajuntament de Ripollet - 93 504 60 00

Amb el suport i confinançament de:

Consell Comarcal      Diputació de Barcelona      Fons Europeu

Generalitat de Catalunya      Ministerio de Trabajo y Seguridad Social      Servei Català Ocupació